Escultura
/ Escultura
Autors
Damià Campeny
(Mataró, 1771 - Barcelona, 1855)
És considerat un dels màxims exponents de l’escultura neoclàssica espanyola i europea. Les obres més rellevants de l’artista formen part de la col·lecció d’escultures de la Llotja: algunes embelleixen els salons de l’edifici i d’altres són conservades per la Reial Acadèmia de Belles Arts de Sant Jordi.
Salvador Gurri
(Tona, 1749 - Barcelona, 1819)
És l’escultor més representatiu de la transició entre el Barroc i les idees neoclàssiques. L’any 1777 va ser nomenat acadèmic de mèrit de la Reial Acadèmia de San Fernando de Madrid. També, va ser mestre de l’escultor Damià Campeny.
Nicolau Traver
(Barcelona, segles XVIII i XIX)
Fill del també escultor Joan Traver, se’l considera un dels escultors més rellevants de la seva generació; tanmateix, es coneixen pocs detalls de la seva biografia. L’estil de Nicolau Traver està a cavall de la tradició barroca del segle XVII i el classicisme acadèmic de final del XVIII.
Antoni Solà
(Barcelona, 1780 – Roma, 1861)
És un dels escultors més destacats del neoclassicisme europeu. Va ser alumne de l’Escola de Nobles Arts de la Llotja i l’any 1803 va rebre una beca de la Junta de Comerç per ampliar els estudis d’escultura a Roma.
Francesc Bover
(Santa Maria de Corbera, 1769 - Barcelona, 1831)
Va ser alumne de Salvador Gurri a l’Escola de Nobles Arts de la Llotja. L’any 1789, la Reial Junta Particular de Comerç de Barcelona li va concedir el primer premi d’escultura, i l’any següent, el va pensionar a Roma, on va romandre ampliant la seva formació artística fins al 1795.
Manuel Oliver
(Segles XVIII i XIX)
De la biografia i de la producció artística de Manuel Oliver se sap poc més que el fet que va ser alumne de l’Escola de Nobles Arts de la Llotja. Hi ha constància que la Reial Junta Particular de Comerç de Barcelona li va atorgar una pensió per continuar els estudis d’escultura a Roma, i que va residir a la capital italiana de 1791 a 1795. L’acadèmia romana de San Luca li va atorgar un premi, fet que fins aleshores no havia aconseguit cap artista espanyol.
Les escultures de la Llotja de Mar
Lucrècia
L’obra de Damià Campeny representa Lucrècia reclinada en una cadira curul, situada sobre un basament rectangular.
Himeneu
Himeneu de Campeny, realitzat en mabre italià, és un bell adolescent, un efeb, nu i calçat amb sandàlies, que té la mirada fixa en les flames que s’ajunten de les dues petites torxes que sosté a les mans.
L’amor
L’amor també coneguda com La fe conjugal, de Damià Campeny és una figura de marbre italià que representa una jove.
Diana caçadora
Obra de Damià Campeny. És de marbre italià com les altres escultures del conjunt de què forma part -Himeneu, L'amor o La fe conjugal i Paris–.
París
El Paris de Damià Campeny, caracteritzat com a pastor amb la típica barretina frígia, està dempeus i es recolza en un tronc que serveix de reforç de l’escultura.
Janua caeli
És una figura femenina estàtica, realitzada per Campeny, que recull davant el pit un mantell amb les dues mans. El seu rostre és d’una expressió absolutament clàssica.
Gerros
Els gerros, obra de Campenys, es troben al Saló Lucrècia i estan dedicats l’un a Bacus i l’altre a Hèrcules.
Lleons
Els dos felins de guix de Damià Campeny que es troben al Saló dels Lleons en posició ajaguda. L’un té el cap aixecat, com si estigués vigilant i a punt d’iniciar un rugit, mentre que l’altre descansa amb la testa recolzada sobre les potes.
Mastí
La figura de guix, obra de Damià Campeny, que es troba a l’entrada del Saló de Cònsols representa un mastí. El gos està assegut sobre les potes del darrere.
